HERMANO LOBO (1972 – 1976): UN OU DUR PER AL CAUDILLO

En la primavera de 1972, un grup d’intel·lectuals que, a banda de la seua oposició a la dictadura, compartien taula i sobretaula en el restaurant Picardías, fecundaven la criatura: El Huevo Duro ‒diuen que se’ls va acudir‒, sens dubte, amb la finalitat de promoure una sana reflexió sobre la virilitat de qui havia sigut sentinella d’Occident i timoner de la nova Espanya. Com que, en aquell temps, els censors creien que reflexionar era agenollar-se davant l’Altíssim, no van entendre això del nom i l’ou no va fructificar. Calgué pensar en una alternativa per a batejar la criatura, amb un nom que fora més digerible per a aquells registradors del pensament. Chumy Chúmez, àcrata de pensament i entusiasta de l’humor directe, va trobar la solució: fer esclatar l’ou perquè donara vida a un animal udolador, a un germà llop: Hermano Lobo.