ANDREU ALFARO. DIBUIXAR L’ESPAI (Comissariada per Anacleto Ferrer i Artur Heras)

El dibuix constitueix la principal forma d’expressió i comunicació d’Andreu Alfaro. En el seu univers formal tot comença en el dibuix. A la seua habilitat natural no sembla interessar-li tant l’obra acabada com l’exploració. No és que dibuixe en l’espai, com si aquest fora una realitat preexistent i buida que calguera colonitzar en el full en blanc, és que dibuixa l’espai, el seu espai. Amb el llapis, el metall i la pedra.

Andreu Alfaro (1929-2012), escultor valencià de reconeguda trajectòria internacional, inicia la seua activitat artística a final dels anys cinquanta amb una escultura d’herència constructivista, desenvolupant, en les tres dècades següents, una obra canviant però fidel a certes concepcions bàsiques: l’assimilació en la creació artística de la metodologia dels processos i materials industrials, una vocació sintètica en la forma i el convenciment que l’escultura ha de recuperar el seu caràcter comunicatiu i públic. El dibuix constitueix la principal forma d’expressió i comunicació d’Andreu Alfaro. En el seu univers formal tot comença en el dibuix. A la seua habilitat natural no sembla interessar- li tant l’obra acabada com l’exploració. No és que dibuixe en l’espai, com si aquest fora una realitat preexistent i buida que calguera colonitzar en el full en blanc, és que dibuixa l’espai, el seu espai. Amb el llapis, el metall i la pedra.